Slastic, Morral de Penaroja

I com no podia ser d'altra manera, el primer post d'aquest (diguem-ne) recull, és per la via Slastic, una de les "top ten" del Morral.

🔺🔀

Però primer que res, m'agradaria parlar del Morral:

Situat a 4 km a l'oest del poble, s'hi arriba agafant el Camí de Maula fins aparcar just on el Morral es fa visible, al Coll de Maula. Des d'aquí seguim a peu el sender que surt just per damunt i a la dreta d'un altre sender senyalitzat com Barranc de Penaroja/Mas de Penaroja (GR-7).
Aquest sender ens conduiría al Corral de la Cuna, però per accedir al Morral haurem de caminar 10 minuts escassos. Hi ha un punt, just quan tenim el Morral davant nostre i a la dreta podem veure el riu Ebre i els pobles de Móra d'Ebre i Mora la Nova, en que un petit sender fitat ( a vegades...) que surt a mà esquerra, ens conduirà a la base de la paret.

Tot i que l'orientació principal de la paret és sud, podem distingir una part sud-est (que és per la part que accedim a la paret) on a l'estiu entra l'ombra al voltant de les 5, fent possible escalar-hi una estona sense passar massa calor.
L'època ideal degut a la seva orientació és l'hivern, en aquells dies d'anticiclò quan la boira cobreix tota la plana de Lleida i la cubeta de Móra, el Morral quasi sempre queda per sobre la boira. Però si voleu escalar a la zona central o sud-oest, haureu d'aprofitar els mesos d'Octubre a Desembre, ja que en tota aquesta zona està prohibida l'escalada de Gener a Juny degut a la nidificació de rapinyaires protegits, (es que ells hi eren primer).  Tot i que crec que no és la millor manera de senyalitzar-ho, trobareu unes X pintades a la base de les vies que estàn regulades, per als que es queixen de l'ús del magnesi... A més d'un cartell informatiu. Les vies de la part sud-est es poden escalar tot l'any.
Aquí deixo una foto amb la divisoria:

Les vies en general tenen 3 llargs d'aproximadament 30 metres, fent un recorregut d'entre 80 i 90 metres, tot i que n'hi ha alguna que arriba als 110 metres de recorregut ja que realitza algunes travesses.
Personalment recomano anar en doble corda (menys en algunes vies de caràcter més esportiu de la part sud-oest que ja esmentarem) ja que sempre hi ha alguna petita travessa o alguna sabina per esquivar i ho agrairem evitant el fregament.

En relació al descens, recomano fer-lo caminant, ja que nomès són 10 minuts i ens estalviem buscar ràpels i la possibilitat que sens enredin les cordes en algun arbre o alguna llastra. Per baixar caminant seguim el cim del Morral en direcció Est (cap al cotxe) i quan aquest s'acaba baixem seguint la seva carena direcció nord-est, desprès trobarem un sender que ens portarà al camí d'accès a la base per on hem vingut.

⏯

Ara sí... Slastic!

La Slastic és de les primeres vies obertes al Morral, l'any 1987, amb un caràcter Ballart 100%, es caracteritza per tenir un recorregut lògic, amb l'objectiu de trobar un bonic diedre d'escassos 15 metres que donen forma al tercer i últim llarg de la via.

Com a material: 10 cintes llargues i un joc de tascons que, aprofito per dir-ho ara, no ens sobrarà mai al Morral. Opcional camalots 0.75 i 1, per el segon llarg.
En alguna ressenya podreu llegir que està equipada... Bé, el Honnold fa la Regular al Half Dome només amb el parell de peus de gat, però no tots la tenim tant grossa.

La roca és delicada els primers 10 metres de la via, desprès bona a molt bona com més a prop del cim.

El primer llarg comença a uns 20 metres d'on el camí d'aproximació arriba a la paret: hem de buscar un burí rovellat a peu de via, seguit d'un cordino, com a referència hi ha una xapa d'una via nova a dos metres escassos a la dreta. Per cert, el Morral n'es ple de vies noves que es creuen amb les més antigues, com trobarem més amunt en aquest mateix llarg, hi ha una reunió de ple en el traçat de la Slastic, és la reunió de la via Pokayoke. Xapeu-la, que no multen.












Desprès del cordino de l'inici, la seguent assegurança que trobem és un parabolt a uns 5-6 metres, en diagonal a l'esquerra, és fàcil fins el parabolt (V). Continuem amb lleugera diagonal a l'esquerra navegant per calcari bó, però una mica més exigent ( V+) per anar a buscar un altre parabolt just davall d'una llastra - bavaresa que es veu de lluny. Entre aquests dos bolts podem col·locar un tascó petit i bó per cobrir més aquest tram. La roca just davall el parabolt és delicada, més que re es un tram una mica brut de terra.

Quan arribem a la llastra - bavaresa podem posar un tascó gros just a la seva soca, no recomano posar-lo al mig o a la part alta, perquè tampoc és una llastra a prova de bombes... No és dificil (V), així que podem passar sense massa temor. Un cop ens plantem damunt la llastra tenim un parabolt i ara trobem un tram de placa més fi, (V+/6a), la part més complicada és xapar el segon parabolt, on haurem de treballar de peus per arribar-hi. Un cop xapat el segon parabolt surten cantos per tot arreu i la paret perd verticalitat (V) . La reunió l'hem d'anar a buscar 8 o 10 metres més amunt continuant en diagonal a l'esquerra, just a la dreta d'un petit dièdre. Per el camí trobarem (com hem dit abans) una reunió a la nostra dreta en mig d'un tram de roca més fosca, aquesta R és de la via Pokayoke, no és la nostra R! ... tot i que la podem xapar amb una cinta llarga.

La cinta taroja està xapada a la R de la via Pokayoke

El segon llarg comença amb un pitó just sortir de la R, seguim anant a buscar un bolt a pocs metres per roca bona i divertida (V) fins arribar a un tram més vertical i amb una sèrie de grans blocs (sòlids) que formen fissures bones entre la paret i ells, fins arribar a un pitó i molt a prop un bolt, sortim en diagonal a la dreta i ens fiquem dins un petit dièdre, aquí podem posar algun tascó a la fissura de la nostra dreta. Aquest petit tram de dièdre és una mica més tècnic (V+) però molt maco. Arribem just davall un petit sostret, o millor dit, una petita panxa, on xaparem un parabolt. Aqui comença el tram més exigent de la via, però no patiu que està ben equipat amb tres parabolts (no estan excessivament a prop, però estàn bé) És un tram de 6a/+ de calcari extraordinari de gotes d'aigua i regletes, llàstima que s'acaba ràpid.

Arribant a la segona R

La R està just al peu del dièdre del tercer llarg, un dièdre curt però molt maco i molt divertit (V), està pràcticament equipat amb pitons. Especial menció a la sortida de la R, protegida amb un pitó a un metre de la R, però esteu al tanto, ja que es el pas més raro del llarg i tot i que no és dificil, una caiguda aquí seria bastant incòmoda. En quan s'acaba el dièdre, un parabolt protegeix la vertical sortida fins la repissa on montarem la R final.

Selfish

Per sortir al cim (III) podem buscar un parabolt recte de la R on estavem i així assegurem el tiro.

La millor hora per fer cim al Morral és amb la posta de sol: