Potser la via més mitificada de tota Montserrat, tant per mi com
pels companys que vam anar-hi, el Xavi i l'Adrià. Ja feia temps que dèiem de
anar-hi, però sempre trobàvem alguna excusa... fins que a l’Adrià
se li van inflar els ous i va dir: este dissabte a la Valentin. I punto.
 |
| Ressenya amb graus en lliure ( l'original és del blog http://elsilenciomineral.blogspot.com.es) |
El material que vam porta és: 20 cintes, joc de tanscons, joc d'aliens, friends fins el 4, vam, repetir mitjans fins 1 de Totem, 4 plaques recuperables i un estrep.
Sortim a les 9 del monestir de Sta. Cecilia i pujant per la canal
fot una calor que no s'aguanta, arribem a peu de via i ens esperem un rato a la
sombra, però el sol no marxa de la paret fins la 1, així que amb la calma
preparem material, despleguem cordes i ens posem a la feina.
El primer llarg està semi-equipat amb pitons de l’època i
parabolts, en lliure marca 6c, el Xavi li fot amb dos collons, però fa molta
calor i queda molta via, així que deixem el rotpunkt per un altre dia. A la
primera reunió sembla que faci una mica d’aire que s’agraeix, així que ens ho
prenem amb calma però anem fent.
El segon llarg comença per un diedre a protegir fins un petit
sostre amb 3 pitons, marca 6b+... 6b+/... Passat el sostre continuem per la
placa de l’esquerra del diedre, no dona massa opcions per protegir, entra algun
alien o tascó i cap al final algun tòtem per reforçar un pitó que es mou però “aguanta”.
Tercer llarg continua per el diedre fins que s’acaba i hem de
sortir a la placa de la dreta a caçar algun parabolt, marca V+, però es d’aquells
cinquens montserratins de navegar, sort de la roca boníssima.
El quart llarg ja ens fa treure les plaquetes recuperables i els
estreps, ja podem estirar les vertebres perquè hi ha algun passat curiós d’estirar-se
de lo lindo. Va bé portar cordinos fins, ja que en algun cap de burí no entren
les plaquetes ( el cable dels tascons pot anar bé)
Cinquè llarg i per fi a la ombra, la ressenya que continua l’artifo
fins arribar a la bavaresa, allà que voy. La carrera dura poc, dos burils i un
parabolt ronyós després de sortir de la R i s’acaba el xollo. A en Xavi ja li
van comentar que va petar un buril en aquell tram, així que toca sortir en
lliure. Ja et pots estirar tant com vulguis, si no surts en lliure no hi ha
manera, m’ho miro i m’ho remiro però no li veig, m’he fet caqueta. El Xavi amb dos
collons (altre cop) diu que ell ho prova. Baixo, canviem cordes, li passo
material i arranca. Quan arriba al pas suca magnesi i surt en lliure, tres o
quatre passos per regletilles i un petit forat que hi podria entrar un alien,
si et vols parar a ficar algo, ell va anar a caçar el següent buril sense
pensar-s’ho. Desprès continua en Ae fins trobar la bavaresa, entren tascons i
friends a caldo i sort d’això perquè tot i que marca 6a+, et fot les porres al
dente.
Sisè llarg, la bavaresa més mítica de tota Montserrat, protegit
amb tacs de plàstic de més d’un pam, simplement espectacular. La escalada es
bàsicament en diedre ja que la fissura es massa grossa, es pot protegir buscant
llastres dins de la fissura. L’últim tram la roca està una mica trencadissa, hi
ha algun pitó però s’ha d’anar al lloro.
Setè llarg, surts per un petit diedre a protegir on els tascons
entren molt bé, desprès d’un canvi de rasant perd verticalitat i hi ha unes fissures
boníssimes fins arribar a la R.
Vuitè llarg, aquet sí que és el llarg més mític i sense dubte
mitificat de la vía, de Montserrat i de Catalunya: la xemeneia final. L’arrancada
des de la reunió ja se les té, un diedre llis que si que es protegeix bé, però
no té res de fàcil. Arribat al començament de la xemeneia desplomada tenim dos
parabolts per fer-hi dos passos d’Ae i llençar-te literalment dins la xemeneia.
Aquí has de treure els instints més bàsics per arrastrar-te i reptar fins
pescar un tros de corda que penja d’un bolt al costat de la reunió, en quan la
caçes, estàs salvat. Quan estàs dins la xemeneia pots posar algun friend o
tascó, però és recomanable anar lleuger de material per poder moure’t millor...
( amb el joc de tascons i els camalots 2,3 i 4 et pots defensar.)
Novè llarg, equipat amb parabolts i pitons uns 6 o 7 metres fins
sortir a la cresta de la paret on hi ha una primera reunió. Després continues crestejant
fàcil fins les antenes.
En definitiva, una via espectacular, exigent i amb molt d'ambient, amb un recorregut de lo més brillant surcant la imponent paret de l'Aeri. Probablement la millor via del massís i potser em quedo curt.
