El dilluns a la nit va arribar el Feliu, que tenia que quedar-se
tota la setmana amb nosaltres però com que es un currela només es va poder
escapar dos dies. Així que ens pregunta si ja havíem triat la via per l'endemà:
- Bueno, nouse, havíem dit... podríem fer...
-Doncs au, a la Murciana!
No se’n parli més, mos mirem la guia, fem una foto al croquis dels ràpels del Pisón i a sopar.
El primer dia encara vam veure el sol un rato, el dimarts la
temperatura ja era bastant més baixa i una mica de sol s’hagués agraït, però
almenys no feia massa vent.
 |
| Xavi al L1 |
La via comença per un diedre que abandonem per passar a la placa
just després de la segona reunió, en quan arribem a la tercera R ja estem just
davall de les plaques que caracteritzen la part central del Pisón.
 |
| Feliu al L3 |
Els dos llargs següents són probablement dels
millors de tot Riglos, ja que el grau permet disfrutar perfectament sense preocupa’ns
per la roca sobada.
Un
mar de preses enormes ens porten fins el llarg més dur de la via, marca 6c/+,
tot i que jo després de la barra hi ficaria un A0, i em quedo tant ample. La
part més dura una panxa just sota la sisena reunió, m’imagino al Huber i
companyia en free solo per aquí i se’m fiquen els pels de punta...
Finalment
dos últims llargs, de panxes de roca
gris amb algun que altre paset tonto.
El regalet final del Pisón són els ràpels, cinc si no recordo malament anant en doble corda de 60m, es fan ràpid però compte amb les pedres si hi ha gent per davall.
 |
| Quart ràpel |
 |
| Últim ràpel, 60 m exactes i tot volat |
