Five days, five summits.
Aquesta era la idea,
dos vies al Pisón, dos a la Visera i la última de regal: el Puro.
Arribem diumenge a la
nit, per allà les 8, just amb la posta de sol i veiem per primera vegada els
Mallos, com més a prop del poble més alts es mostren, quan arribem i aparquem
lo primer és anar fins la part alta del poble, quasi quasi a peu de paret on es
veuen perfectament les línies de les vies, la majoria marcadíssimes de magnesi,
brutal.
Anem al bar a fer la cervesa
de rigor: merda no tenen estrella, mos bevem lo que mos donin... i decidim
començar per la porta gran i l'endemà anirem a la Fiesta de los Bíceps.
Día 1: La Fiesta de los Bíceps
Magnífica via que desploma des de el primer llarg fins l’últim, impossible
perdre's, la línia es pot veure perfectament des del bar del poble...
Comença per un petit diedre que a mig llarg abandonem per ficar-nos
de ple en el món del desplom i de les reunions penjades, o sigui incomodes,
però no ens importa, la línia és magnifica.
La temperatura es boníssima i apurem en lliure tot el que la roca
polida ens permet, el segon llarg no es deixa, és el més difícil de la via, marca
7a però la secció difícil no farà més de 5 o 6 metres amb regletes molt petites
i molt sobades. A partir d’aquí festival de bolos i cantarral, la via va fent
honor al seu nom, però hi podem afegir el tríceps, l’avantbraç, el deltoides,
el...
El penúltim llarg marca 6c+ i es el punt on més desploma la via,
el canto es gran però ho has de donar tot per aguantar-te damunt dels bolos!
Aquí sí que hi ha aire!
En quatre horetes ens plantem al cim, mirem el paisatge i per avall, una horeta de caminada còmode per lo que hi diuen el Circo de Verano, per on veiem el Mallo Firé i l'esquena del Pisón, una molt bona opció per dies calurosos.
 |
| Cordada al Mallo Firé |
Demà més!
No hay comentarios:
Publicar un comentario