Fassman Dihedral a la Roca del Diable

Ressenya Armand Ballart

Ja feia mes d'un any que cada cop que passàvem per davant de la Pedrera el Xavi em deia: Ostres tiu quina línia el diedre fassman, hauríem d'anar-hi!!... Així que per a no sentir-ho més, la setmana passada vam decidir anar-hi. La veritat, li agraeixo la pressió, perquè vaia via més bona. Ja ens ho pensàvem perquè l'Armand no falla mai, però sentint alguns comentaris de la gent, la veritat feia com a mandra anar-hi. 

Res més lluny, no hi ha cap comentari en contra, la via es impecable, un primer llarg d'aproximació per situar-nos en la línia del diedre, després el segon llarg: placa de navegar tipical Ballart, surts a la dreta fins un primer pitó i una primera meitat que no arriba a ser vertical i que entra algun alien i tascó, la segona meitat després de xapar el segon spit es fica més tiesa i més val que tinguis bona imaginació per veure cap on va, perquè ni que es vegi el següent spit (a uns 12-14 metres) no entre gaire res fins allà... No te rias que es peor. 

Segon llarg

El tercer llarg, simplement brutal, primera meitat diedre bavaresa finet, trobem un parell de pitons i spits, però ja toca posar-se en serio, arribem a una repiseta amb un pont de roca molt bo, i dic lo de molt bo perquè el Xavi el va homologar... Aquí comença el tram de diedre que es pot apurar en lliure i li donen 7b, així que suca magnesi i prepara un parell de friends del 2 i potser un 3, el tros més dur es jus davall del sostre per arribar al spit, després a partir d’aquí travesses a la dreta i vas trobant algun pitó per la fissura que et porta a la erre. El Xavi es va currar el llarg, va intentar apurar-lo en lliure, però el tram de fisura davall del sostre es aquell tipo de roca que està "sobat" per l'aigua, lo que el fa mol patinós i allà va decidir homologar els seguros: un friend del 2 que no tenia ganes d'aguantar i a homologar el pont de roca, vaia pinyo!

L’últim llarg no perd gens de qualitat, diedre fisurat amb tram de xorreres i arribada a la erre final en una repisa ideal per assentar-se a saborejar el bon gust de boca desprès d'un viarro com aquet. 

Per el descens buscar una reunió en direcció al barranc de l'Infern, hi ha alguna fita, des de aquí un primer ràpel a una rapissa: vigileu aneu a la reunió de l'esquerra ( damunt un diedre) amb cadena, des de aquesta 60 metres fins el terra i seguir camí fins la tirolina (de baixada freneu amb els peus al cable, si no us voleu menjar l'arbre)

( El pròxim dia pillo la camara i faig fotos jo, sorry X.)